Es tracta de la primera presentació d’una obra cabdal sobre l’edat mitjana no solament de les terres del Priorat, de la Ribera d’Ebre, del Camp de Tarragona, de la Conca de Barberà i de les Garrigues, sinó per al conjunt de les terres catalanes. Una obra ambiciosa des de tots els punts de vista que reforça el coneixement de les comarques implicades, però que també posa de relleu les intenses relacions entre els diversos territoris del país a l’època medieval. A més a més, s’anticipa a la commemoració, l’any vinent, del setè centenari de la creació del comtat de Prades.
 
Autor Ezequiel Gort Juanpere
Editorial: Rafel Dalmau editor
 
Al pròleg, el Dr. Valentí Gual hi escriu:
«La feina i l’ocupació principal de l’historiador consisteix a reconstruir un passat que ens ha arribat esmicolat. Tenim milions de peces d’un immens tren­caclosques sense saber quantes n’hem perdut, ni a quina època corresponen, ni quins són els patrons i els models als quals ens hem de referir per procurar refer la immensa desfeta. Si no volem recórrer a capteniments dignes d’intrusos, de franctiradors, de venedors de fum i d’encantadors de serpents, la tasca es pre­senta àrdua i plena de paranys. Moltes persones parlen d’història. En pontifi­quen. Descobreixen la sopa d’all. No gosarien fer-ho de medicina, ni de física, ni de química, ni de teologia. D’història, sí. Com a resultat de tot plegat (i de més, que no escric) disposem d’un discurs farcit d’incongruències, de falses veritats, de preteses «objectivitats». És un edifici sense fonaments, però que assoleix unes proporcions generals gegantines. Tant, que comença a semblar indestructible. De fet, s’han aconseguit escriure llibres d’història on el gènere humà hi és tan poc present que sembla quasi absent. Increïble, però cert. Fins i tot ha esdevingut una moda.
 
La principal arma per abatre aquest mur d’ignorància malvenuda com a co­neixement és disposar d’una història total com la que ha construït, amb èxit, Ezequiel Gort en aquesta obra. Hi confessa, sense recança ni gosadia, que hi vol arribar, que la vol obtenir. Una simple lectura de l’índex fa suposar que ho pot haver assolit. Escrutar el llibre, buidar-lo, fitxar-lo i gaudir-lo assegura que sí, que és cert, que ho té i que ho tenim. Què? Doncs política, demografia, societat, economia, cultura, mentalitats, vida quotidiana, tot, al comtat de Prades i a la baronia d’Entença. Una meravella.
Difícilment ho podria haver aconseguit només amb obra impresa. Calia re­córrer a territoris poc visitats, fins a l’extrem que semblen selvàtics: els arxius. No hi van gaires investigadors. I que molts dipòsits tinguin el contingut en línia no és excusa. El «sistema» en té part de culpa, car hom pot acabar el Grau d’Història i fins i tot el Màster sense haver trepitjat un arxiu (ni haver-ne consul­tat els fons digitalitzats). Voilà!! Per si algú en dubta, el prologuista defensa que així no anem ni arribarem a cap lloc mínimament desitjable. El treball del Dr. Gort n’és l’antítesi. La combinació perfecta i escaient entre les fonts primàries i les secundàries. Una ullada a les notes a peu de pàgina els ho permetrà constatar de seguida. L’excel·lència dels resultats que obté en Gort demostra que només hi ha un camí per arribar a port segur.
 
Després hi ha la redacció acurada, les paraules oportunes i no impostades, els paràgrafs compensats, els punts de temari perfectament estructurats i equi­librats, amb el toc de la saviesa professional de la raó editorial. El resultat són centenars de pàgines que es poden llegir en secció o de grans tacades sabent que no sentirem ni patirem males olors de refregits. Així, doncs, a partir d’aquest llibre podem oferir un paradigma de com cal tractar un tema, que hauria pogut ser desbordant, per arribar a un exemple de treball científic de gran volada.»